Un poema de Milosz

                                                          TROBADA

                                     Anàvem per camps gelats abans de l'alba,
                                     L'ala vermella s'aixecava, encara era de nit.

                                     I de cop va passar corrent una llebre,
                                     I un de nosaltres la va assenyalar amb la mà.

                                     Això va ser fa temps. Avui ja no viuen
                                     Ni la llebre ni qui l'assenyalà.

                                     Amor meu, on són, on van
                                     El centelleig de la mà, la línia del moviment,
                                     El cruixir de la terra gelada?
                                     No hi ha tristesa en la meva pregunta, sinó astorament.