dimarts, 21 de gener de 2014

Entrevista a Gimferrer




No és el meu poeta de capçalera, però sempre té coses interessants a dir. Dissabte sortia a La Vanguardia una entrevista a Pere Gimferrer, que acaba de publicar un llibre de poemes en català després de dotze anys. Vet aquí alguns dels fragments que m'han interessat:

1. El títol. El llibre de Gimferrer es diu "El castell de la puresa". Diu que va agafar-lo d'un text de Mallarmé, Igitur, que fa: "Le Néant parti, reste le château de la pureté". Gimferrer el tradueix com "Un cop la mort se n'ha anat, queda el castell de la puresa". La frase (com no podia ser altrament en Mallarmé) és enigmàtica, però jo em demano: per què la mort? La mort és un dels possibles significats de "le Néant" (literalment, el No-res). No obstant, si Mallarmé s'hagués volgut referir a la mort, no hagués escrit directament La Mort?

2. Sobre el procés sobiranista, Gimferrer, membre de la RAE, no es mulla gaire, però afirma el següent: "Catalunya ja va ser independent d'Espanya, no de França, durant 18 anys al segle XVII". Suposo que es refereix al període que va encetar-se el gener de 1641 quan els Braços Generals presidits per Pau Claris proclamaren Lluís XIII de França com a Comte de Barcelona, tot posant el Principat sota sobirania francesa. Estem parlant, doncs, de les conseqüències de la Guerra dels Segadors. Mmm... faig el ferm propòsit d'estudiar-me aquest episodi històric. Ara bé, com a resposta a la pregunta del periodista, no deixa de ser una elegant evasiva.

3. Un gran consell literari. "Cabral de Melo -explica Gimferrer- em va donar un consell que no he oblidat mai. Posava exemples de Berceo o Villon. Berceo diu que la Mare de Déu se li va aparèixer en un prat. T'ho pots creure o no, però el que compta és si ho visualitzes. Un poeta pot dir coses inversemblants, fins i tot rares, però no que no es puguin visualitzar".

4. "Intento evitar sempre que puc que la meva poesia tingui cap punt de contacte amb els informatius de televisió. És difícil trobar un poema que no tingui traducció prosística, però l'argument no substituirà mai el poema. De la mateixa manera, com deia Gil de Biedma, un poeta hauria de ser molt pobre home perquè no es vegi que és al darrere d'un poema". L'argument no substituirà mai el poema. D'acord. Així mateix, podríem afirmar tot el contrari pel que fa al gènere narratiu: l'estil, la marqueteria, l'artifici, no podran substituir mai un bon argument (apunta-t'ho, Albert Serra).

5. "Aquí en aquest llibre tinc un poema en què faig servir la mètrica d'Ausiàs March, tot i que sense rima. Ara no es podria fer el que va aconseguir Foix amb Ausiàs March. Quan ho va fer, March acabava de ser redescobert i la gent el tenia present. Ausiàs March va ser el primer gran poeta que va escriure en català, i per això el seu vers s'entenia bé. Ara no, però no per culpa seva, sinó per la distància que hi ha entre el seu temps i el d'ara. El lector català ha perdut contacte amb la seva poesia". És una gran veritat. I una gran paradoxa: avui dia, quan l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes ja no són víctimes de persecució o de censura, resulta que és també quan el lector català mitjà està més allunyat dels que foren els grans escriptors del país.